El Minotaure ha llegit Gegants de gel, i encara cueja entre les seues mans una novel.la ambientada a la fi del món, a Ushuaia a l'Argentina pre-antàrtica. És un llibre que emociona i que s'acosta a l'interior de tota consciència introspectiva, como les vides que van esplaiant els personatges del bar Katowice, vides dures i tèrboles, escampades sobre el dur paisatge glaçat amb una última part amb aires de thriller. Originalment amb, l'autor, el valencià Joan Benesiu,, posant-li el títol Els passejants de l'illa de Xàtiva, que va ser autoeditat i ignorat i que es batejat de nou amb un títol considerat ara més comercial.
Gegants de gel és un llibre farcit de referències literàries i filosòfiques que conveniment llisquen a la trama: Bolaño, W.G.Sebald, Bruce Chatwin i Paul Theroux, Stanislaw Lem i el seu Solaris, que actua com a límit del món i els malson, segons Zizek que també se cola al text. I amb el protagonisme del doble exiliat Witold Gombrowickz i el seu famós, i apòcrif?, Matar a Borges, acordaros de matar a Borges..En sentit literari, és clar...
.
Gegants de gel és un llibre farcit de referències literàries i filosòfiques que conveniment llisquen a la trama: Bolaño, W.G.Sebald, Bruce Chatwin i Paul Theroux, Stanislaw Lem i el seu Solaris, que actua com a límit del món i els malson, segons Zizek que també se cola al text. I amb el protagonisme del doble exiliat Witold Gombrowickz i el seu famós, i apòcrif?, Matar a Borges, acordaros de matar a Borges..En sentit literari, és clar...
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada